Qui Paga, Mana: Decideix el pressuposto 2017
Entre tots i totes podrém fer uns pressupostos més concordes amb les necessitats del nostre poble

Còm funciona un pressupost municipal

El pressupost municipal és el document que explica còm es gestiona els diners públics durant un any. Aquí t'expliquem els conceptes més importants perquè no et perdis en la seva lectura.

Presupuestos
  1. La Junta municipal -formada per l'alcalde i els responsables de cada àrea de govern- dissenya el pressupost, el redacta a través de la regidoria d'Hisenda i el presenta en el ple, que és l'òrgan de màxima representació política municipal.
  2. Un cop allà, tots els regidors l'estudien i suggereixen modificacions. Finalment se sotmet a votació i s'aprova.

El pressupost ha de quedar aprovat abans del 31 de desembre de l'any anterior. És a dir, el pressupost de 2016 ha d'estar aprovat el desembre de 2015, si no, es prorroga automàticament.

I còm es llegeix?

Tots els pressupostos municipals tenen la mateixa estructura, definida legalment en la Ordre EHA / 3565/2008 . L'estructura bàsica és senzilla: es divideix en ingressos i despeses. És a dir, respon a les preguntes ¿D'on surten els diners? (Ingressos) i en què es gasta? (Despeses).

Ingressos

Per començar, els ingressos es divideixen segons la seva naturalesa econòmica, és a dir, d'on venen els diners i què "forma" té: Si és un crèdit bancari, una propietat municipal que s'ha venut o un impost.

En 2017 es van ingressar...

2,5M€

Despeses

Com fa servir l'ajuntament els diners de tots els veïns? Les despeses es poden classificar de dues maneres: des del punt de vista funcional (en què es gasta) i econòmic (còm es gasta).

La despesa per habitant va ser de ...

796,1 €/hab

Classificació pressupostària

Tot pressupost té ingressos i les despeses. Els ingressos estan classificats d'una manera econòmica, que estableix el seu origen. Les despeses, d'altra banda, són funcionals i econòmics.


Tipus d'ingrés

Park
Parque Cedeira (Oporto)
João M. Gil.

Els ingressos es divideixen en nou apartats i cada un d'ells en diversos subapartats. Aquestes divisions permeten aprofundir per conèixer la procedència exacta de cada ingrés.

Per exemple: dins d'Impostos indirectes es troben els Consums específics. I dins d'aquest últim, hi ha els impostos de l'alcohol o el tabac. En un pressupost oficial, els apartats principals es diuen capítols. I al seu torn, cada capítol es divideix en articles, conceptes i subconceptes.

En Gobierto ho hem simplificat perquè només hagis de buscar el nom de cada apartat.

Tipus d'ingrés

  1. Ingressos corrents
  2. Ingressos de capital
  3. Ingressos financers

1 Ingressos corrents

Impostos i taxes que recapta l'ajuntament, o diners que l'Estat transfereix a cada municipi. Són els més habituals.

Impostos directes
Graven la font de la renda, els fruits del patrimoni o d'una activitat econòmica.
Impostos indirectes
Alguns municipis recapten una part de l'IVA i altres impostos especials.
Transferències corrents
Diners que l'ajuntament rep de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.
Taxes, preus públics i altres ingressos
Preus públics i contribucions per contraprestacions municipals.
Ingressos patrimonials
Rendes de patrimoni del municipi. Són els beneficis sobre béns que no es destinen a servei públic.

2 Ingressos de capital

Procedeixen de la venda de propietats municipals com solars o finques. També poden procedir de fons europeus.

Alienació d'inversions reals
Venda de solars i finques rústiques.
Transferències de capital
Ingressos de naturalesa no tributària destinats a finançar despeses de capital.

3 Ingressos financers

Poden ser dipòsits bancaris immobilitzats o crèdits concedits per entitats privades, com bancs o asseguradores.

Actius financers
Devolució de fiances o dipòsits immobilitzats.
Passius financers
Crèdits sol·licitats a entitats privades.

Tipus de despesa

Metro
Mar de Cristal (Madrid)
Daniel Erler.

Com fa servir l'ajuntament els diners de tots els veïns? Aquí es detalla tot. Les despeses es poden classificar de dues maneres: des del punt de vista funcional (en què es gasta) i econòmic (còm es gasta). La quantitat de diners és la mateixa, però la veiem des de dos angles.

Tipus de despesa

  1. Despesa funcional
  2. Despesa econòmica

1 Despesa funcional

És la més explicativa: ens diu, per exemple, quant es gasta en la recollida d'escombraries o en instal·lacions esportives. També se la coneix com classificació per partides de despesa.

En un pressupost oficial es divideix en àrees, i aquestes al seu torn en polítiques, grups i programes. Aquest nivell de profunditat permet saber amb detall a on van els diners.

Deute públic
Aquesta partida es destina a pagar el deute acumulat per l'ajuntament.
Serveis públics bàsics
Aquesta partida cobreix les necessitats mínimes i obligatòries d'un municipi.
Actuacions de protecció i promoció social
Són els diners que es destina a la prevenció i l'assistència. Per exemple, el foment de l'ocupació.
Producció de béns públics de caràcter preferent
Afecta els serveis que milloren la qualitat de vida: sanitat, educació, cultura i oci.
Actuacions de caràcter econòmic
Aquí entra el que ajuda a desenvolupar el potencial dels diferents sectors econòmics.
Actuacions de caràcter general
Aquí s'agrupen les despeses del propi ajuntament i altres organismes públics.

2 Despesa econòmica

Indica la naturalesa de la despesa. Per exemple, "Despeses de personal", que engloba els sous de tots els funcionaris segons la seva categoria. És similar a la classificació econòmica dels ingressos.

En un pressupost oficial, els apartats principals es diuen capítols. I al seu torn, cada capítol es divideix en articles, conceptes i subconceptes.

Despeses de personal
Sous de funcionaris, indemnitzacions, cotitzacions i plans de pensions per a tot el personal contractat.
Despeses corrents en béns i serveis
Subministraments, materials i despeses de serveis o treballs realitzats per empreses alienes contractades.
Despeses financeres
Pagament d'interessos derivats d'operacions financeres.
Transferències corrents
Aportacions a altres entitats o administracions (estatals, autonòmiques o empreses privades) per finançar operacions corrents.
Fons de contingència i altres imprevistos
Són fons que cobreixen situacions d'emergència i despeses no previstes.
Inversions reals
Creació de nous equipaments o infraestructures i adquisició de béns inventariables.
Transferències de capital
Pagament de crèdits per finançar operacions de capital, que hagin finançat inversions reals.
Actius financers
Adquisició d'actius financers per a la construcció de dipòsits i fiances exigits.
Passius financers
Pagament d'amortització de passius financers (com ara, el deute).

Quant ha el teu municipi?

Retiro
El Retiro (Madrid)
Rimbaud Grégoire.

El deute viu d'un municipi indica el que ha de l'ajuntament als bancs i altres entitats financeres. Cal no confondre-la amb el total del dèficit del municipi (la diferència entre els ingressos i les despeses).

El deute viu només inclou el que es deu a les entitats financeres.

Uns municipis tenen més capacitat d'endeutament que altres. És possible que un municipi tingui més deute que un altre, però si la seva economia és més forta, tindrà més capacitat per suportar-la i reduir-la.


L'execució pressupostària

Aprovar un pressupost no vol dir que es quedi escrit en pedra. Al llarg de l'any sorgeixen imprevistos que canvien la quantitat o la finalitat de les despeses. Aquests canvis s'anoten en un altre document: la execució pressupostària .

Per saber si el nostre ajuntament ha planificat bé els comptes només hem de comparar el pressupost i l'execució: Ha gastat més del pressupostat, li ha sobrat diners o s'ha ajustat al que preveu ?.

Fonts

Per elaborar aquesta guia hem pres com a referència l'estructura oficial d'un pressupost municipal, definida a la Ordre EHA / 3565/2008 i ens hem inspirat en altres documents com Entenent un pressupost municipal i Guia d'introducció als pressupostos municipals .